La Capital de la Confederació Suïssa
Deixant Ginebra enrere, em dirigeixo cap a Berna a través de la gran plana suïssa. Tot i veure-ho dins el cotxe, els paisatges son extremadament preciosos gràcies als típics poblets entre praderies verdíssimes als peus de les muntanyes alpines, així com els diversos llacs que voregen la carretera.
A mesura que m’apropo a la capital suïssa, els noms es van germanitzant i els cartells deixen d’estar en francès per a ser escrits en alemany. El territori suís està dividit en quatre comunitats lingüístiques:
La part alamànica o de parla alemanya, on es troben Berna i Basilea, és la més gran i poblada. No obstant, l’alemany no és la llengua veritablement parlada, sinó l’alemany suís o Schwyzerdütsch, un dialecte germànic molt difícil d’entendre per a qualsevol estudiant d’alemany o alemany pròpiament. Aquí hi ha alguns exemples amb la seva traducció a l’alemany estàndard, de diversos cartells que em vaig trobant per Berna:
La part francòfona o Romandia, on es troba Ginebra i on es parla francès, tot i que a diferència de l’alemany, hi ha escasses diferències amb el francès de França.
En menor mesura, Suïssa també posseeix una part de parla italiana, així com d’una petita llengua romànica regional anomenada romanx o retoromànic.
La diversitat lingüística del país helvètic queda plasmada en aquest cartell a l’entrada del Palau Federal de Berna, on es troba el Parlament. De fet, per a respectar aquesta diversitat i evitar que cap comunitat es vegi privilegiada, el nom oficial del país s’acostuma a escriure en llatí: Confœderatio Helvetica, així com el domini nacional a internet (.ch) o el símbol de la divisa del país: els francs suïssos (CHF).
Tornant a Berna, el fet de ser-hi en un dia tant plujós no va poder enlletgir una ciutat tan bonica com aquesta capital europea, s’assembla a un poblet de conte de fades i, en efecte, és la ciutat suïssa menys poblada que visito tot i ser la seu del govern. Començo el meu trajecte per la ciutat a la plaça de l’estació, on em deixa el tramvia gratuït per a turistes. A partir d’allà em passejo pels pintorescs carrers fins a la Käfigturm, una preciosa torre del rellotge que després ni em sobtarà més, atesa la gran quantitat de monuments i bellesa que em vaig trobant per Berna. Just en aquella plaça, der Bärenplatz, s’hi troba un petit mercat de flors i més enllà el Palau del Parlament suís. Darrera de l’entrada hi ha una gran terrassa, die Bundeshausterrasse, des de la que confirmo l’ambient bernès de petit poble.
Continuo per un pels carrers principals, anomenats Marktgasse i després Kramgasse. M’imagino que hi deu ploure molt sovint, perquè la majoria de carrers que vaig travessant tenen la vorera pels vianants coberta, i la forta pluja no atura els mercaders de la plaça ni els ciclistes de Berna. De la mateixa manera que als Bernesos, el clima no m’impedeix gaudir de la ciutat i vaig de botiga en botiga, hi ha moltes xocolateries, comerços d’antiguitats i sobretot, farmàcies antigues. A més a més, a cada pas que fas et trobes amb una font ornamentada, una estàtua, una altra torre del rellotge com la Zytglogge o, fins i tot, dibuixos i pintures als passadissos recoberts en ple carrer sense que ningú ho malmeti. És una ciutat amb moltíssima cultura i, de fet, per això el propi Albert Einstein va decidir viure-hi durant una temporada. La casa que va habitar avui en dia és un museu que vaig poder visitar.
A la fi del carrer, es troba l’enorme catedral de Berna amb uns vitralls preciosos i una gran terrassa panoràmica, Münsterplattform, des de la que veig que el casc antic es troba en un gran meandre del riu Aar, afluent del Rin. Tot seguit, baixo el carrer de l’ajuntament i després m’endinso per uns carrerons que em porten arran de riu. El color turquesa de l’aigua és impressionant i s’assembla totalment a un petit poble tot i ser al nucli de la ciutat. Hi ha gent banyant-se i també veig uns joves fent pònting.
Creuo el pontet cap al Bärengraben, literalment una fossa amb ossos enmig de Berna. Segons la llegenda, el duc Berthold de Zähringen va decidir que fundaria una ciutat amb el nom del primer animal que cacés per la zona l’any 1191 i, en efecte, aquest fou un os. Per això, el nom de la ciutat “Bern” s’assembla a la paraula os en alemany “Bär” i per extensió també en anglès com a llengua germànica “Bear”. Concretament això va succeir on avui es troba el Parlament de Suïssa i allà hi va haver aquest antic moment d’una fossa d’ossos des de 1513 fins l’any 1857, quan es va traslladar al lloc actual. No obstant, quan el vaig visitar els ossos dormien, però les vistes al casc antic des de la zona eren increïbles i assabentar-me d’aquesta llegenda allà dalt em va fer entendre l’obsessió pels ossos per part dels Bernesos que els tenen fins i tot a la bandera. Decideixo continuar el meu recorregut passejant pel bosc vora l’altre cantó de riu i així gaudir més estona d’aquestes vistes de la ciutat.
Torno a pujar cap a dalt i a creuar el riu per endinsar-me un altre cop a la ciutat. Veig moltíssims museus, el famós casino, el gran teatre i unes vistes del Parlament meravelloses; però sobretot i evidentment un munt de carrers, carrerons i placetes esbalaïdores. Acabo la meva estada a Berna provant per primer cop un brètzel i la venedora em respon “Merci” en lloc del típic “Danke” que s’esperaria d’una ciutat de parla alemanya. Així veig que l’alemany suís té molta influència francesa.
Pensava que el meu viatge per Berna s’acabaria allà, però em vaig equivocar de tramvia i vaig acabar a les afores, tot i això em va fer veure que la ciutat era bonica, fins i tot, lluny del centre. De tota la ruta pel Rin, Berna és sens dubte una de les ciutats més boniques que hagi trepitjat mai. Envoltada de natura, arts i història és una parada obligatòria i de les millors que es poden fer a tota Europa, us asseguro que no us deixarà indiferents.
Σχόλια