FRIBURG

La Capital de la Selva Negra

Després de quedar bocabadat amb Berna, continuo la meva ruta pel Rin cap amunt i entro per primer cop a Alemanya. Enrere queden els paisatges verds de valls entre muntanyes de Suïssa i, de sobte, la carretera es troba enmig d’un gran bosc de color molt fosc: la Selva Negra o Schwarzwald en alemany. Em sorprèn molt que l’autopista no tingui cap límit de velocitat i encara més que a les gasolineres s’hagi de pagar per a poder fer ús dels lavabos, després descobreixo que així és a tot el país i, de fet, a gran part d’Europa.

Finalment arribo a la que es coneix com a capital de la Selva Negra: Friburg de Brisgòvia. En alemany, Freiburg (“ciutat lliure”) i en haver-hi tantes ciutats als països de parla alemanya amb aquest nom, s’acompanya del nom de la regió. Fins i tot, durant el meu trajecte cap a aquesta ciutat vaig poder llegir un cartell que portava a un altre Friburg de Suïssa, pel que s’ha d’anar en compte per a no confondre’s com ho vaig fer jo.

Un cop allà, va ser un canvi radical del que portava visitant a Berna i Ginebra, sembla que en lloc d’una ciutat més poblada que la pròpia Lleida, estigui en un petit poble alemany. Però és per això que se’m fa una destinació súper pintoresca, gràcies a les casetes de colors pastel i un estil de vida molt més relaxat. Per primer cop en el recorregut, no segueixo cap ruta concreta i em deixo perdre pels carreronets friburguesos. Cal destacar, però, la gran catedral de Friburg i el bonic edifici roig de la mateixa enorme plaça, anomenat Historisches Kaufhaus, un antic magatzem medieval pels comerciants que passaven per la ciutat.

El clima friburguès característic per la pluja i el fet de situar-se tot just al vessant d’un turó han provocat que la ciutat desenvolupi una vasta xarxa de petites canalitzacions a la majoria de carrers, que els locals anomenen Bächle o literalment rierols en català, perquè l’aigua pugui ser evacuada cap als nombrosos canals que creuen Friburg. L’aigua és sempre protagonista als carrers, donant-los molta vida amb nens jugant-hi i segons una llegenda, els solters que posin sense voler el peu a algun d’aquests rierols, s’hauran de casar amb una persona de la ciutat.

També és recalcable l’atmosfera universitària de la ciutat, atès que posseeix una de les universitats més antigues i de renom d’Alemanya, pel que els carrers estan plens de joves i una mica d’art urbà, sobretot al barri universitari on es troben el teatre i la biblioteca que contrasta per la seva modernitat. Tot i això, Friburg manté alhora un caràcter bastant tradicional amb nombroses botigues d’antiguitats i productes casolans, a més a més dels nombrosos museus arreu de la ciutat com ara el d’arqueologia que tinc la sort de visitar.

Després de recorre’m tota la ciutat, m’aturo prop de la Martinstor, una antiga portalada medieval, atès que hi veig una cafeteria que ofereix el típic pastís de la Selva Negra: la Schwarzwälder Kirschtorte. Honestament, no em va agradar gens per l’extremadament sucrós que era, però no podia marxar de la regió de Baden sense provar-lo. Tanmateix, allà puc confirmar que els alemanys i suïssos de parla alemanya no s'assemblen tant com em pensava pel que fa al caràcter, tot i parlar la mateixa llengua. Tot seguit, em dirigeixo cap a la Schwabentor, una altra portalada medieval de la ciutat.

Aleshores començo una ruta pel turó que queda pegat al centre de la ciutat, anomenat Schlossberg (“muntanya del palau”), atès que abans hi havia un palau mil·lenari que va quedar en ruïnes després de la primera guerra mundial. De fet, al llarg del camí de pujada veig alguns vestigis històrics del que un dia fou un gran castell, i els noms dels diversos miradors que vaig creuant indiquen que és el que hi havia abans en aquell lloc com la Kanonenplatz (“plaça dels canons”) o la Ludwigshöhe. D’altra banda, les vistes des del turó són impressionants i es veu el gran i vastíssim bosc de fulla fosca que constitueix la Selva Negra.

M'hauria agradat acabar el meu dia friburguès al Biergarten del Schlossberg, però estava tancat per les fortes plujes, pel que simplement m'hi quedo per admirar-ne la posta de sol. Tot i no ser una ciutat molt gran, Friburg té molt a oferir pel seu ambient de petit poble alemany que les altres destinacions de la ruta no tindran pas, a més a més que no està tan massificat i, per tant, representa millor i més autènticament l'estil de vida local.