La Capital de la Suïssa romanda.
Després de moltíssimes hores en cotxe, arribo a Ginebra. Tot i ser una gran ciutat de Suïssa, està literalment envoltada per França i la seva àrea metropolitana s’estén pel país veí, pel que tot just creuar la duana, juntament amb els tramvies i busos que també la travessen com si res, ja et trobes ben bé dins el bullici de la ciutat. Això sí, en entrar al país helvètic és necessari comprar una vignette, la qual permet circular tant a suïssos com a estrangers per tota Suïssa durant un any.
M’allotjo molt a prop del barri de Pâquis-Nations, on es troben les Nacions Unides i diverses organitzacions internacionals com ara l’Organització Mundial de la Salut i el Fons Monetari Internacional. És per això que a tota la ciutat de Ginebra es respira un ambient molt cosmopolita i s’hi pot veure gent de qualsevol part del món. De fet, em sorprèn moltíssim la multiculturalitat del carrer on es troba el meu propi hotel, tot just sota hi havia una barbacoa coreana, davant una cafeteria egípcia entremig d’un restaurant tailandès i un petit supermercat mongol.
Tot seguit, me’n vaig direcció al grandíssim llac que voreja la ciutat amb els preciosos Alps de fons, le lac Léman, part de les aigües del qual van a parar al Rin. Allà veig el monument més important i característic de la ciutat, le jet d’eau, una font enmig del llac que bombeja aigua fins a més de 140 metres d’alçada. Fins i tot, ben endins de la ciutat i allunyat de la zona, podia continuar veient el salt d’aigua. Era veritablement impressionant i un segell únic per a la ciutat.
Els hotels suïssos sempre ofereixen als seus hostes transport públic gratuït, el que m’inclou els petits vaixells que travessen le lac Léman, pel que he decidit pujar-hi per tal d’apropar-me al centre històric de la ciutat. Durant el trajecte se’m fa evident el que ja portava notant una bona estona: la qualitat de vida suïssa. Vora el llac hi ha platges artificials i piscines arran d’aigua plenes de gent gaudint del sol, l’aigua es cristal·lina tot i ser una gran ciutat, fins i tot puc veure-hi el fons, és increïble. El vaixell em deixa al jardí anglès des d’on començo a endinsar-me al nucli de la ciutat per la coneguda rue de la Croix-d'Or, on es troben la majoria de botigues de marca.
Un cop recorregut el famós carrer ple de botigues de marca, m'immergeixo al petit casc antic ginebrí, sembla que de sobte entri en un petit poblet suís. De fet, s’assembla tant a un poble que, fins i tot, em trobo una petita vinya municipal al cor de la ciutat.
En sortir, per l’altra banda del centre històric, em trobo elevat davant d’un gran pulmó verd de la ciutat: le parc des bastions, així com del banc més llarg d’Europa o banc de la Treille. Decideixo baixar i entrar-hi, em sorprèn moltíssim la quantitat de pintores i pintors asseguts arreu del parc. Després descobreixo que la facultat d’arts i lletres de la universitat ginebrina hi està a dins i no m’estranya, el lloc té una atmosfera perfecta. A més a més, hi ha taulers d’escacs gegants i taules de ping-pong, en les que grans i petits juguen. A banda d’això, el parc està replè d’escultures i fonts antigues, fins i tot un petit palau, però sobretot cal destacar el mur dels reformadors amb estàtues gegantesques de figures importants de la Reforma protestant.
Més tard, surto del parc per la place de Neuve, on es troben tant el conservatori com el gran teatre de la ciutat. Tot just allà veig aturant-se el tramvia que va cap a les Nacions Unides, pel que decideixo pujar-hi. Tot i que sembli surrealista, en arribar hi ha un monument gegant d’una cadira trencada davant de l’edifici. Simbolitza una campanya dels anys 90 contra les mines antipersona i, de fet, la seva exposició anava a ser limitada, però les ciutadanes i ciutadans de Ginebra van decidir deixar-la com a reclam turístic. Tot el voltant del palau de les Nacions Unides és un gran parc amb diversos museus i monuments, malauradament l’accés al complex estava tancat per obres, pel que només vaig poder veure’l des de fora.
Torno a agafar el tramvia per anar on l’havia trobat anteriorment i des d’allà passejo pel cantó del Roine, riu que neix allà mateix del llac Léman. Em continua sorprenent que l’aigua estigui tan neta, de la mateixa manera que embogeixo amb els preus que veig, entro a un McDonald’s i el menú bàsic que aquí podria costar 7€ allà en val 17, però en la divisa local. A Suïssa no s'empra l’euro, però he d’admetre que en cap moment vaig pagar res en francs suïssos, a tot arreu m’acceptaven els euros, cosa que també em va sobtar moltíssim. Continuant pel passeig del riu hi ha algunes illetes interiors precioses i amb monuments com l’île Rousseau, a més a més que els ponts que el creuen, portant les banderes de la ciutat i el país, embelleixen el paisatge.
Un altre fet característic de la ciutat és l’obsessió pels rellotges i, per tant, les rellotgeries. Sembla que a cada cantonada et trobis una botiga de Rolex i, fins i tot, alguns monuments tenen com a objecte principal un rellotge o rellotger.
Un cop arribat al barri de Pâquis, prop de la gran font, vaig a sopar a un restaurant típic suís molt pintoresc que es diu Auberge de Savièse. Mai havia provat una fondue i em va fer molta il·lusió, sobretot perquè estic a Suïssa. També provo una raclette, però era bàsicament el mateix concepte de formatge calent simplement en menys proporció i en un plat. A banda d'això, el restaurant està molt ben ambientat i a l'entrada t'ofereixen un tros de strudel aux pommes amb suc de poma.
L’endemà durant el “check-out” a l’hotel, la recepcionista em diu el numero noranta però d’una manera molt diferent al que tenia après en francès. Pel que ella m’explica en veure’m tot confós, es veu que a la part francòfona de Suïssa en lloc de dir enrevessadament com a França: “quatre-vingt-dix” (quatre vegades vint més deu), per a dir aquesta xifra simplement diuen “nonante”. Li agreixo molt que m’ho expliqués, de la mateixa manera que agraeixo molt la meva estada a la ciutat. Tot i que amb poc temps, Ginebra m’ha semblat una ciutat espectacular i estic segur que els voltants amb petits poblets alpins antre muntanyes i rierols, així com vora el preciós llac ho deuen de ser encara més.
Comments