ESTRASBURG

La Capital d'Alsàcia

M’acomiado d’Alemanya i tot just en creuar el Rin, frontera natural entre França i el país germànic, ja em trobo a Estrasburg. La ciutat és tan propera a la frontera que pots creuar-la fins i tot en el tramvia municipal. De fet, la llengua parlada i originària d’aquesta regió, Alsàcia o Elsass en alsacià, és d’origen germànic, pel que s’assembla molt més a l’alemany que no pas al francès. Molts carrers tenen els seus cartells en les dues llengües, però he d’admetre que no s’hi escolta molt d’alsacià. Malauradament, l’idioma regional s’ha perdut moltíssim, el que és una pena i una lliçó perquè llengües com el català es cuidin més. Aquí alguns exemples de cartells que em vaig trobant per Estrasburg, que en alsacià s’anomena: “Strossburi”.

Des que entro a la ciutat, quedo totalment bocabadat. Sembla que tot Estrasburg sigui en sí un enorme casc antic, on totes les cases són de colors i d’entramat de fusta o com ho diuen localment “maisons à colombages”. No tinc paraules per descriure el goig que fa passejar per una ciutat tan bonica. Concretament començo la meva aventura estrasburguesa a la place Kléber, on hi ha un petit mercat que no em permet ensenyar la bellesa de la plaça.

Allà visito les famoses Galeries Lafayette, l’equivalent al Corte Inglés francès. Segueixo pels carrers estrasburguesos fins a arribar a l’enorme catedral. De veritat que les fotografies la fan petita, durant més de 200 anys va ser l’edifici més alt del món i no m’estranya per a res, gràcies als seus gairebé 150 metres d’alçada. En una plaqueta trobo la següent frase d’Edgar Quinet que resumeix bastant bé la grandiositat sentida davant d’aquesta colossal catedral:

J’aime cette cathédrale si près de moi, j’aime surtout le voisinage du Rhin.

Il me fait penser à tout ce qu’il y a d’illimité dans l’histoire.

En aquella mateixa plaça, a banda de casetes precioses que ja han esdevingut la normalitat en tota la ruta, també hi ha el palau Rohan que acull tres museus diferents en el seu interior i que importa un estil més parisenc a la zona.

A partir d’allà m’apropo al riu Ill, afluent directe del Rin, per passejar-hi al seu costat. Tots els ponts estan decorats de flors, és magnífic. De fet, el centre de la ciutat és una gran illa envoltada per aquest riuet, i declarada patrimoni de la humanitat per la seva bellesa. Cada carrer es supera i també m’agrada molt que Estrasburg sigui una ciutat on es palpiti tanta història. De fet, dino al cantó d’un mercat d’antiguitats i provo el plat alsacià per excel·lència: Flammekueche, una mena de coca salada que estava boníssima.

Tot seguit, em dirigeixo al barri de la Petite France, un complex de barratges i canals envoltats per les casetes més antigues i autèntiques de la regió a Estrasburg. És sens dubte l’atracció principal de la capital alsaciana i el símbol de la ciutat. Des del barrage Vauban, es tenen unes vistes increïbles sobre els quais juntament amb les seves tres torres sobre la trifurcació del riu, una estampa impressionant que no pot deixar indiferent a ningú que tingui ulls.

Després, torno a creuar tota l’illa fins a l’altra punta. Tot i ja haver passat per molts d’aquests carrers se’m fa impossible no trobar nous detalls i monuments per a fotografiar. Arribo a la place Broglie, on es troben l’òpera i l’ajuntament, on es va cantar per primer cop La Marsellesa, l’himne nacional de França. Just allà creuant el riu, hi ha l’enorme plaça de la República que és més aviat un petit parc per la seva verdor, envoltat de cinc edificis monumentals, com ara el palau del Rin, la biblioteca de universitària i el gran teatre. Tota aquesta zona s’anomena Neustadt (ciutat nova en alemany), atès que fou construïda en el període en què Estrasburg formava part de l’imperi alemany.

[ A partir d'aquí, aquesta plataforma poc recomanable diu que he arribat al límit de fotografies que podia pujar i que els hauria de pagar mensualment, així que en el següent enllaç, estan la resta i moltes més fotografies d'Estrasburg perquè les gaudeixis ! : https://online.fliphtml5.com/gcicy/mxwn/ ]

Continuo el meu recorregut caminant al cantó del Canal du Faux-Rempart, evidentment tot el paisatge segueix sent meravellós però ja ni em sorprèn. Tanmateix, m’encanta el concepte francès dels “quais”, que traduït en aquest cas serien com les andanes d’un riu o canal i que al llarg de tot el meu viatge per la ciutat veig plenes de gent donant-l’hi moltíssima vida a la ciutat. Em recorda als quais parisencs vora el Sena.

[ Recorda que les fotografies són aquí ! : https://online.fliphtml5.com/gcicy/mxwn/ ]

Un cop acabat de veure el que tenia en ment, em deixo perdre pels carrerons estrasburguesos i, en especial, començo a comprar decoracions nadalenques. Hi ha moltíssimes botigues dedicades a aquesta festivitat i l’ambient de la ciutat en sí ja t’hi invita tot i ser-hi en ple agost. De ben segur que venir a Estrasburg al desembre ha de ser una experiència encara més màgica. De fet, un dels primers mercats de Nadal de la història va ser instal·lat a la plaça de la catedral al segle XVI, pel que és una ciutat pionera en el tema i una reconegudíssima capital europea del Nadal.

Finalitzo la meva estada a Estrasburg a la plaça de Gutenberg vora el seu famós carrusel i menjant una especialitat alsaciana molt arrelada a la regió: els Kougelhopf. Portava tot el dia veient-ne a les pastisseries i a qualsevol botiga te’n venien els motlles per cuinar-los. També he d’admetre que me’n vaig menjar un de petitet, ja que els de debò podrien ser fàcilment dos cops el meu cap.

[ Recorda que les fotografies són aquí ! : https://online.fliphtml5.com/gcicy/mxwn/ ]

L’endemà, abans de marxar cap a Colmar i Basilea, visito el Parlament Europeu d’Estrasburg. Anteriorment, ja he mencionat que la capital d’Alsàcia havia estat alemanya i, de fet, durant molts segles tota la regió va ser disputada entre els dos països i predecessors. És per això que el fet que el Parlament d’Europa es trobi en aquesta ciutat és un símbol de pau entre ambdues nacions, així com el continent en general. Sovint he escoltat parlar alemany pels seus carrerons medievals i l’arquitectura és un bon testimoni d’aquesta cruïlla cultural, que també consoliden la ciutat com a una capital europea, allotjant-hi una de les institucions principals i d’altres com el Consell d’Europa o el Tribunal Europeu de Drets Humans. En efecte, es tracta de tot un barri dedicat a moltíssimes seus d’organismes supranacionals.

Quant al propi parlament que tinc la sort de visitar per dins, és enorme amb moltíssims pisos i passadissos, on fàcilment em perdria. Mai havia estat en un edifici, on l’ascensor tenia més de 15 botons. Hi ha bastantes exposicions i és molt curiós poder veure per on els nostres dirigents es passegen cada dia, sobretot al grandíssim hemicicle que sempre veiem a les notícies. A més a més, els visitants podem gaudir de les vistes des de la terrassa panoràmica de dalt de l’edifici i s’agraeix molt que l’accés a tot el complex sigui gratuït i molt ben guiat en qualsevol llengua de la Unió.

[ Recorda que les fotografies són aquí ! : https://online.fliphtml5.com/gcicy/mxwn/ ]

Després d’aquesta visita, continuo baixant pel Rin. M’emporto un molt bon record d’Estrasburg i tornar-hi durant l’època nadalenca se m’ha tornat una necessitat. Sé que em faig repetitiu, però totes les fotografies que pugui posar en aquest blog no li fan justícia a una ciutat tan bonica i ben feta com aquesta. De veritat que s’hi ha d’anar i viure-hi l’ambient en persona per entendre-ho. Fins aviat, Estrasburg!